Resultats de la cerca frase exacta: 645

101. esquirol 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
centímetres de longitud, amb la cua curta i ratlles fosques a l'esquena, que fa caus a terra i habita a l'est d'Europa (Spermophilus citellus). esquirol volador Mamífer rosegador del gènere Petaurista, de la família dels esciúrids, que té una membrana que uneix les potes anteriors i [...]
102. cascar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Masegar, copejar fins a produir contusió. A aquesta bèstia, el gran feix que porta li cascarà l'esquena. És una fruita cascada, està molt a prop de podrir-se. Tenir la veu cascada. cascar-se els pits Els pits de les dones lactants, emmalaltir-se per l'obstrucció dels [...]
103. escotar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l'esquena. Aquest vestit, l'hauries d'escotar una mica més. La camisa no m'acabava d'agradar i l'he feta escotar. De tant dur-les, se li van escotar les sabates. Espitregar-se.  [...]
104. oblada 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, de cos oblong i comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, d'esquena blavosa i ventre argentat, amb una taca negra envoltada d'una anella blanca sobre el peduncle caudal, i d'ulls grossos, que habita zones costaneres i alguers (Oblada melanura). [...]
105. anca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió anatòmica de la part posterior de l'home o dels animals al damunt de la cuixa. Part posterior de l'esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega. Cavalcava a les anques del mul. Part exterior del buc d'algunes naus a ambdós costats de la popa, sota la part arquejada [...]
106. tombar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cridar: no es tombarà a mirar-te. Fer caure (allò que estava dret). D'una bufetada el va tombar. Arbres que el vent ha tombat. És ferm en les seves conviccions: no aconseguireu pas tombar-lo. Aquesta pudor tomba d'esquena, és molt forta. Suspendre (algú o els coneixements [...]
107. bisó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil del gènere Bison, del grup dels bovins, de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós a l'esquena. bisó americà Bisó més gros i més pesant que l'europeu, propi de l'Amèrica del Nord (Bison bison). bisó europeu [...]
108. dorsal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al dors o esquena. La regió dorsal. L'espina dorsal. L'aleta o alot dorsal dels peixos. Situat en la zona posterior de les ales anteriors dels insectes. Closca de certs animals, èlitres d'alguns insectes, rudiment de closca dels llimacs, etc. Part de la cuirassa que [...]
109. beca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda que es porta encreuada al pit d'espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, de seminarista, etc. Ajut atorgat a un estudiant per facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció. Gorra [...]
110. borinot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qui para es gira d'esquena i ha d'endevinar qui dels altres jugadors, que imiten el brunzit del borinot, l'ha colpejat.  [...]
Pàgines  11 / 65 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>